També anomenada
“mosca del mediterrani”, constitueix una de les plagues que més danys ocasiona
a la fruita de les nostres comarques. Els albercocs, préssecs, peres, prunes,
pomes, figues, caquis, ginjols i fins hi tot els cítrics, són el seu suport
alimentari i de desenvolupament.
Biologia
Les primeres
mosques en vol, apareixen al mes de maig, i les femelles realitzen la posta,
introduïnt l’oviscapte per sota l’epidermis dels fruits a l’inici de la maduració,
dipositant en una mena de bossa, un grup d’ous (uns 8 o 10),
operació que es repeteix moltes vegades
en diferents fruits.
|
|
Mandarines “picades” per mosca (Ceratitis capitata)
D’aquests ous, néixen les larves,
blanques i sense potes, que en pocs dies malmeten el fruit, i en arribar a la
darrera fase de desenvolupament larvari, s’en surten, es soterren, i formen la
pupa, d’on sortirà una nova mosca adulta.
Tot aquest cicle, en condicions òptimes
de temperatura i humitat, té una durada
d’uns 20-22 dies, per lo que a les nostres comarques, pot tenir de 4 a 6
generacions a l’any.
Reservoris de la plaga
Durant el període hivernal, i encara que
en dies assolellats i temperats, es pot veure algun adult en vol, els
reservoris de plaga són els fruits atacats que romanen a l’arbre i a terra, on
empupen les larves, i des d’on a la primavera, sortiran els nous adults.
Els fruiters aïllats, que rarament reben
cap tractament, són importants focus de plaga.
Conseqüències dels atacs de mosca
Els atacs de la mosca de la fruita, tenen
una forta incidència en els diferents sectors fruiters de les nostres
comarques:
En primer lloc, per la pèrdua total del
fruit, que es perd, tant sols hagi estat “picat”.
En segon, obliga a l’agricultor a
realitzar tractaments fitosanitaris, d’alt cost econòmic i d’una gran
incidència en la programació d’estrategies de control de plagues, respectuoses
amb el medi ambient i la legislació sobre residus.
Finalment, la presència de fruits
afectats, origina una forta despesa econòmica en la fase de post-collita
(obligada tria de fruits), i en la
comercialització, pel rebuig total de la partida.
Control
En aquest
moment, s’estan emprant tres tipus de control:
1.- Els
tractaments particulars.
Consisteixen en tractaments insecticides
a tot el vol de l’arbre, o bé amb una
barreja d’insecticida i atraient alimentici, dirigida a un sector de l’arbre o
de la parcela.
2.-
Tractaments col.lectius.
Bé sigui per
mitjans aeris o terrestres, emprant la segona modalitat del punt anterior, on
l’objectiu és rebaixar poblacions d’adults, amb el mínim impacte ambiental.
3.- Ús de
mitjans biotecnològics: captura massiva.
Amb la instal.lació de trampes, per tal
de capturar el major nombre possible d’adults, abans de realitzar la
oviposició.
|
|
Camp en trampes per a captura massiva de C. Capitata.
Fins ara, cap d’aquests sistemes,
utilitzats per separat, ha pogut donar una solució acceptable per al control de
C. Capitata, per lo que l’IATE, fent-ne un plantejament basat en els principis
del control integrat de plagues, considera necessari arribar a definir una
estratègia global a nivell de zona, en la que predominin les actuacions
col.lectives, amb una captura massiva establerta al camp, des de l’inici del
vol d’adults, complementada per tractaments aeris o terrestres, col.lectius i
particulars, de baix impacte ambiental.
Seguiment de la població.
Per a disposar
de la informació necessària, i a l’objecte d’engegar les mesures de control,
cal instal.lar trampes per a capturar adults de C. Capitata.
Hi han
diferents models de trampes. Les primeres en emprar-se, van ser els clàssics
mosquers de vidre, també conegudes com a trampa Mac-Phail, carregats amb
atraient alimentici a base de fosfat biamònic i aigua. Posteriorment, van
aparèixer atraients específics de mascles de mosca (Tridmelure), instal.lats
sobre diferents models de trampa, entre elles el mosquer de plàstic, la trampa
delta, etc., essent aquesta última carregada amb el plug Magnet a base de
tridmelure, que en els darrers anys, el
Servei de Protecció dels Vegetals (SPV) i les Agrupacions de defensa vegetal
(ADV), han emprat per fer-ne el seguiment.
Cal destacar,
que recentment ha aparegut una combinació de tres substàncies (Trimetilamina,
Putrescina i Acetat amònic), amb un gran poder d’atracció sobre femelles, i que
per aquesta característica, s’empra en captura massiva d’adults en trampes
Tephri-trap.
Hi han moltes
altres variants, com són les plaques grogues engomades amb difusor de
tridmelure, i combinacions de plaques grogues amb atraient alimentici (Frutec),
i d’altres que no entrem a descriure, perquè per la informació de què disposem
en aquest moment, no aporten millores significatives.
Per tal de
disposar de referències respecte a les poblacions de campanyes anteriors, es
recomana continuar establint els índex de captura, donat pel número d’adults
per trampa i dia (ATD), emprant les trampes delta carregades amb el plug Magnet a base de tridmelure.
Llindars de tractament (LlT)
De forma
genèrica, es recomana iniciar els tractaments, a partir de captures d’adults en
els mosquers de control de 1 adult/trampa/dia (ATD)
Independenment d’aquest índex, que pot
servir de referència en una campanya de tractaments aeris d’una
determinada zona, cal establir el llindar de tractament per a cadascuna de les
varietats, i que pels resultats de captures i de danys en campanyes anteriors,
podem iniciar l’ajust del LlT , diferenciant els següents grups :
|
ATD |
Varietats |
|
0,4 |
Loretina, Marisol |
|
0,8 |
Arrufatina, Clemenules, Esbal, Fina,
Orogrande, Oronules, Oroval. |
|
1,0 |
Navelate, Salustiana, Valencia. |
Tipus de tractament
En l’ús de
fitosanitaris per al control de C. Capitata, podem diferenciar les següents
modalitats:
Tractaments insecticides a tot el vol de l’arbre.
Està
especialment recomanat, en varietats molt sensibles i quant líndex de captures sigui
superior a 2 ATD. És un tractament dirigit a
la part exterior de l’arbre, amb un caldo insecticida de gota fina
Tractament insecticida amb esquer.
És un tipus de tractament, indicat per a
rebaixar poblacions de mosca, i que es caracteritza pel seu reduït impacte
ambiental. Al caldo insecticida se li afegeix un atraient alimentici (proteïna
hidrolitzada). Pot tenir les següents variants:
Tractament
terrestre dirigit a una zona de l’arbre:
Amb tractor i cuba equipada amb pistoles o atomitzador,
dirigint el caldo a la cara orientada al migdia de l’arbre, tractant els arbres
d’una filera i deixant dos fileres sense tractar.
Amb màquina de motxilla, i amb el mateix tipus de
caldo, mullant aproximadament 1 m2 de superfície foliar de tots els arbres.
Tractament
terrestre dirigit a l’enherbat
Amb tractor i cuba, amb barres d’herbicida
sectorials, o emprant el tipus “casoti”, i també amb màquina de motxilla, s’ha
d’ aplicar el caldo sobre la part enherbada de les entrefileres.
Si es fa amb tractor-cuba, només es necessari passar
el 50% de les entrefileres. Amb màquina de motxilla, cal mullar un metre
d’amplada a lo llarg de totes les entrefileres.
Tractament
aeri
És el tipus de tractament que es realitza de forma
organitzada a una gran superfície.
Para evitar l’impacte ambiental, que sempre
comporten aquests tipus
d’actuacions, es tracta únicament
el 40% de la superfície, fent passades amb avioneta o helicòpter, de 20 metres
d’amplada cada 50 metres.
|
* * *
* * *
* * *
* * *
* * *
* * * Banda * *
* * *
* * * * tractada
* * *
* * *
* * 20 m. * *
* * *
* *
* * *
* * *
* * *
* * *
* * * *
* * *
* * * *
* * *
* * 50 m. * *
* * *
* *
* * *
* * *
*
* * *
* * *
* Banda
* * *
* * *
* tractada
* * *
* * *
* * 20
m. * *
* * *
* * *
* * *
* * *
* * * *
* * *
* * *
* * * |
Captura
massiva d’adults
La disponibilitat d’atraients, amb una gran eficàcia per
a la captura de femelles de C. Capitata, ha permès emprar aquest sistema de
control, i dels assaigs realitzats pel SPV, en campanyes passades, s’ha
confirmat la possibilitat de rebaixar sensiblement la població d’adults i
principalment les de femelles.
En aquest tipus de “tractament”, el tamany i
configuració de la parcel.la i la sensibilitat varietal, determinen el nombre
de trampes a instal.lar per hectàrea. Així en una parcela de Marisol de 2 ha,
són suficients 70 trampes/ha, i en una de Clemenules amb la mateixa superfície,
són suficients 50. La possibilitat d’actuar en una zona molt més extensa,
podría reduir sensiblement, aquesta densitat
